El partit d’Argentona que enfrontava a l’equip local contra els Reds de Terrassa va començar molt igualat, amb molt de respecte d'un equip cap a l'altre. Les defenses predominaven per damunt dels atacs, fins que, a mitjans del primer quart, el receptor de Bocs, Albert Güell (núm. 5), recollia una passada del seu quarterback dins la zona d'anotació i ell mateix transformava el xut addicional. Al començar el segon període, la defensa de Reds va interceptar una pilota a l'atac rival i es va col·locar a només 7 iardes de la zona d'anotació. Els de Terrassa no van desaprofitar l'ocasió i van igualar el marcador (7-7). Però a partir d'aquest instant l'equip júnior dels Bocs va demostrar per què era el favorit en els pronòstics. Abans d'arribar al descans, el receptor Albert Güell (núm. 5) anotava de nou i el quarterback d'Argentona,  Aitor Vàzquez (núm. 22), aconseguia sis punts més per als Bocs en una jugada de força de tota la línia d'atac maresmenca, deixant un provisional 21-7 al marcador. A la segona meitat, la feina realitzada per l'entrenador del júnior de Bocs, Ferran Pallarolas, va donar el seu fruit, i els seus jugadors no van relaxar-se en cap moment, tot i anar guanyant. Altre cop Albert Güell rebia una passada a la iarda 15 del propi camp i travessava tot el terreny de joc per tornar a anotar. I ja en el darrer període, novament Albert Güell recollia un llançament i corria 45 iardes fins la zona d'anotació en la que, de ben segur, va ser la jugada més espectacular del partit.Sens dubte, l'argentoní Albert Güell (núm. 5), que és la primera temporada que practica el futbol americà, va ser el millor jugador de la semifinal, amb la transformació de 29 dels 35 punts dels Bocs. L’altre semifinal enfrontava als de Poble Nou contra els Dracs de Badalona, els locals van aconseguir classificar-se gràcies a que van fer un gran partit, tant en atac com en defensa; de fet es va poder veure el partit més complet fins al moment dels joves jugadors Barcelonins.